Informació pràctica
L'Oficina de Turisme d'Oñati organitza visites guiades per descobrir el centre i la història d'Oñati. Començant a la Universitat de Sancti Spiritus i a l'església de Sant Miquel, la visita ofereix l'oportunitat de veure els carrers i palaus més significatius de la població. La visita acaba al Monestir de Bidaurreta.
informació i visites guiades, OFICINA DE TURISME D’OÑATI (943 783 453 / turismo@onati.eus).
Terra de Senyors i Comtes, especial per la seva història. Recórrer Oñati és repassar un catàleg d’estils artístics, de concepcions urbanes, d’elements històrics on trobarem tot el que ens podem imaginar, des del gòtic de les talles de les ermites i esglésies i les cases-torre, fins a l’art d’avantguarda d’Arantzazu, passant per una impressionant col•lecció de construccions i retaules renaixentistes. A més d’una res menyspreable quantitat d’edificis civils i religiosos barrocs, sense deixar de costat les aportacions del segle XIX, amb les seves fonts, el seu urbanisme, l’església neogòtica dels Laterans…
De tota aquesta plèiade de possibilitats, podem optar per destacar els següents elements: la Casa-Torre Zumeltzegi, el palau de Lazarraga i les places de Santa Marina i de los Fueros.
El casc històric d’Oñati respon a la seva trajectòria històrica i conserva un ampli nombre de monuments: palaus, cases senyorials, casalots, intercalats amb esplèndids edificis religiosos dins una trama que aglutina diversos centenars d’anys de vida urbana. És un Conjunt Monumental singular situat al centre de la vall. El nucli primitiu data del segle XIII i es conforma entorn de Kale Zaharra, San Antón, Santa Marina i Mendiko Kale, és a dir, l’entorn del pujol de Zumeltzegi. Qualificat com Ben Cultural, amb la categoria de Conjunt Monumental.
Compta amb la particularitat de ser un dels pocs municipis de Senyoriu que va passar després a Comtat (segons documents del segle XIII; aquest títol era ostentat pels Guevara, més tard comtes d’Oñati), la qual cosa li va atorgar una sèrie de drets i privilegis concedits pel Rei de Castella; mitjançant els quals controlaven el poder polític, judicial, econòmic i religiós. Després dels continus intents de la població per lliurar-se del poder senyorial entre 1388 i 1540, l’annexió a Guipúscoa es va produir definitivament en 1845.
Plaça de Santa Marina
Primera plaça d’Oñati, ja existia en el segle XII. Remodelada entre els segles XVIII i XIX. Destaquen en ella, el Palau Madinabeitia (estil barroc), el Palau Antia (estil barroc) i Palau Baruena (estil neoclàssic). També la font central, amb les Virtuts Teologals i la Creu.
Plaça de los Fueros, centre neuràlgic del municipi
Entre els edificis mencionables es troba l’Ajuntament d’estil barroc rococó, construït en 1778 per l’arquitecte Martín de Carrera i en el qual destaca l’escut de la vila.
Casa-Torre Zumeltzegi
Aquest edifici medieval d’estil gòtic construït entre els segles XIII-XIV, encara conserva l’escut familiar. Va ser utilitzat com a defensa i residència oñatiarra dels comtes de Guevara. Actualment, la Casa-Torre Zumeltzegi i la d’Etxe-Aundi alberguen un restaurant i un hotel.
Palau Lazarraga
La Torre-Palau de Lazarraga és un edifici inicialment gòtic reformat i ampliat posteriorment amb la construcció del palau. La Torre compta amb uns esgrafiats molt castellans en la façana i garitons de rotllo en les seves quatre cantonades. Es pot gaudir del seu bell i colorit jardí des de la tardor fins a la primavera.
Plaça de Santa Marina
Primera plaça d’Oñati, ja existia en el segle XII. Remodelada entre els segles XVIII i XIX. Destaquen en ella el Palau Madinabeitia (estil barroc), el Palau Antia (estil barroc) i el Palau Baruena (estil neoclàssic). També la font central amb les Virtuts Teologals i la Creu.
Plaça de los Fueros
Projectada a finals del segle XIX. Presenta tres fronts porticats i el quart lateral obert a la muntanya, limitat únicament pel frontó. Ideada en el segle XIX per l’arquitecte José de Lascurain amb la col•laboració d’Antonio de Cortázar, autor de l’eixample de Sant Sebastià. Entre els edificis mencionables es troba l’Ajuntament d’estil barroc rococó, construït en 1778 per l’arquitecte Martín de Carrera, en el qual destaca l’escut de la vila.
Veure també
